Convocatòria de comunicacions 2024
Les propostes de comunicació acadèmiques per a participar al Congrés han de constar d’un resum amb les principals conclusions de l’article i la metodologia (màxim 500 paraules), així com l’afiliació/institució a la que pertany l’autor.
També són benvingudes propostes pràctiques que expliquin iniciatives de llibertat religiosa, de promoció del diàleg interreligiós i interconviccional. També en aquest cas es demana un resum del que es presentarà de màxim 500 paraules i la institució de l’autor/s.
Les propostes es poden enviar fins el 14 de abril de 2024 a catedrallibertatreligiosa@blanquerna.url.edu. Totes les propostes (acceptades o rebutjades) rebran una resposta després que un comité les hagi valorat.
El Congrés començarà la nit del 5 de juny del 2024 amb una copa de benvinguda. El 6 de juny continuarà amb diferents presentacions i clourà aquella tarda.
En la inscripció del Congrés caldrà indicar si es presenta alguna comunicació/iniciativa. Es lliurarà a tothom un certificat d’assistència, i als qui presentin una comunicació un certificat on consti que han presentat una comunicació al Congrés.
Programa 2024
Dimecres 5 de JUNY, 2024
Activitats opcionals al matí (és necessari inscriure’s enviant un correu electrònic a catedrallibertatreligiosa@blanquerna.url.edu)
Opció 1 – Visita a la Sagrada Família (Limitat a 30 persones). A les 11.00h
Opció 2 – Visita a Migrastudium (Limitat a 30 persones). A les 12.00h
Opció 3 – Visita a Hospital de Campanya – Església de Santa Anna. A les 10:00h
16:30h – 17:00h Acreditacions dels assistents (Auditori) (Valldonzella, 12. 08001 Barcelona)
17:00h – 17:15h Cerimònia d’obertura (Auditori)
Dr. Josep Antoni Rom Rodríguez. Rector de la Universitat Ramon Llull.
Dra. Míriam Díez. Directora de la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència.
17:30h – 18:30h Taula rodona (Auditori)
Kristina Arriaga. CEO de Intrinsic, membre del Consell de Supervisió inaugural de Meta. Guardonada amb el Free Expression Award. Washington, Estats Units.
Dra. Montserrat Gas. Membre del Panell d’Experts en Llibertat de Religió o Creences de l’Oficina d’Institucions Democràtiques i Drets Humans (OIDDH) de l’OSCE. Universitat UIC, Catalunya, Espanya.
Alex Goldberg. Rabí i degà del Chaplains College de la Universitat de Surrey, Regne Unit.
Rev. Dra. Helen Hall. Universitat de Nottingham Trent, Regne Unit. Directora associada del Centre de Drets i Justícia i sacerdotessa anglicana.
Dr. Fr. Philip Larrey. Sacerdot i professor de filosofia al Boston College. Boston, Estats Units.
Moderat per la Dra. Alba Sabaté, Subdirectora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura.
18:30h – 20:00h Cocktail
Dijous 6 de JUNY, 2024
9:30h – 10:30h
Panels en ANGLÈS PANEL I: (Aula B23)
Dra. Rosa Maria Alsina Pagès (La Salle, Universitat Ramon Llull, Catalunya): Sounds of the Monastery, the soundscape of Catalonia’s monasteries.
Dra. Marguerite Asmar (El) Bou Aoun (Saint Joseph University de Beirut, Líban): Understanding Belief Epistemology for Freedom of Belief.
David Gisbert Fosch (Observatori Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Catalunya): Past, present and future of religious freedom in Saudi Arabia. From King Faisal to Mohammed bin Salman.
Ehsan Kandil (Universitat Internacional de Catalunya, Catalunya): The Êzidî Temple of Lalish: A Symbol of Religious Tolerance and Coexistence in the Kurdistan Region of Iraq (A Comprehensive Analysis).
Moderat per el David Gisbert Fosch.
Panels en CATALÀ PANEL II: (Aula B31)
Yolanda Martín / Marta Sala Torres (Escoles FEDAC, Catalunya): Dels Temps Litúrgics a la Celebracio de la vida / Temps de Llum i Temps de Desert.
Dr. Jordi Moreras (Universitat Rovira i Virgili, Catalunya): Atenció funerària i diversitat religiosa a Catalunya.
Laura Pinyol (Consell Audiovisual de Catalunya, Catalunya): Tractament informatiu del fet religiós.
Pilar Baradat Marí (Observatori Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Catalunya): La religió i la llengua: el cas català.
Dra. Mar Griera (Membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, Catalunya): Tradicions religioses i equitat de gènere.
Moderat per la Dra. Alba Sabaté.
Panels en CASTELLÀ PANEL III: Taula Rodona: Derechos y libertades en Irán: el caso de las mujeres y las minorías. (Aula B33).
Dra. Eulàlia Pascual Lagunas. Presidenta de l’Associació per les Nacions Unides a Espanya (ANUE), Espanya.
Ryma Sheermohammadi. Activista.
Moderat pel Dr. Antoni Castells Talens.
10:30h – 11:00h Descans (A l’entrada de l’auditori)
11:00h – 12:00h
Panels en ANGLÈS PANEL IV: (Aula B33)
Dr. Cyril Hovorun (University College Stockholm, Suècia): Eye-witnessing the Destruction of Churches in Ukraine.
Dra. Weronika Kudła (Pontifical University of John Paul II in Krakow, Polònia): Poland as a (no longer) Christian nation? Rising animosity toward religion in public life.
Dr. Petros Panagiotopoulos (Theology School Aristotle University of Thessaloniki, Grècia): The past dictates tolerance: The Christian Orthodox case.
Francisco Vila (Arigatou International, Suïssa): Promoting Intercultural and Interreligious Learning and Dialogue through Ethics Education to address Issues affecting Social Cohesion and Freedom of Religion and Belief.
Moderat per Paula Zwerink Arbonés.
Panels en CATALÀ PANEL V: Taula Rodona: “Llibertat religiosa a l’escola: l’ensenyament de la religió islàmica a Catalunya” (primers resultats del pla pilot) (Aula B23).
Dr. Alain Blomart (Blanquerna, Ramon Llull – FPCEE, Grup GREDA, Catalunya): Aspecte jurídic de l’implementació de l’assignatura de religió islàmica a Catalunya, amb breu comparació amb altres països europeus.
Dr. Àngel Jesús Navarro (Blanquerna, Ramon Llull – FPCEE, Grup GREDA, Catalunya): Debat sobre la presència de la religió islàmica a l’escola.
Dr. Francesc Xavier Marín (Blanquerna, Ramon Llull – FCRI, Grup GREDA, Catalunya): Presentació del pla pilot i dels primers resultats (entrevistes).
Moderat per el Dr. Alain Blomart.
Panels en CASTELLÀ PANEL VI (Aula B31)
Aída Velasco (Foundation for Intercultural and Interreligious Dialogue Initiatives (FIIDI), Catalunya): Promoviendo el Diálogo Intercultural e Interreligioso: El Modelo de FIIDI para la Construcción de Paz.
Manuel F. Sanchez Hurtado (Comité Periodismo & Tradiciones religiosas de la PUSC & ISCOM, Espanya): La experiencia del Comité “Periodismo y Tradiciones Religiosas” de Roma.
Dario Arjomandi (Comunitat Baha’i, Catalunya): Repensar la Religión en el debate público: ¿puede motivar el progreso social?
Dr. Raisiel Damian Rodríguez González (Universitat Francisco de Vitoria, Espanya): ¡Viva Cristo Rey! La violencia religiosa en Cuba como parte de un proceso secularizador.
Moderat per la Dra. Valentina Laferrara.
12:00h – 13:00h
Panels en ANGLÈS PANEL VII (Aula B23)
Dra. Linda Annunen (Åbo Akademi University, Finlàndia): Social exclusion and freedom of religion: Exploring intertwinement.
Dra. Núria Arbonés Aran (Amsterdam University of Applied Sciences, AMSIB, Països Baixos): On the meaning of knowledge: How Spinozacampus in Amsterdam Zuidoost can enable new conversations on religious freedom and conscience.
Dr. Mattias Brodi (University of Oxford, Regne Unit): – Religious Freedom in the UK – Data Science Perspectives.
Dr. Óscar Garcia Jaén / Dr. Camil Ungureanu (Universitat Pompeu Fabra, Catalunya): Freedom of Religion and Conscience: The Complex Case of Children and Youths.
Moderat per Pilar Baradat Marí.
Panels en CATALÀ PANEL VIII (Aula B33)
Dr. Ramon Rial Carbonell (Fundació Vedruna Catalunya Educació, Catalunya): Experiència formativa de l’Escola Vedruna en Cultura Religiosa.
Neus Forcano i Aparicio (Justícia i Pau de Barcelona, Catalunya): La pau al cor. Trobada interreligiosa i interconviccional per contribuir a una cultura de pau a través de la paraula i la música al centre de la ciutat.
Ángela Muñoz Gil / José Miguel Moreno Valverde (Sant Joan de Déu Terres de Lleida, Catalunya): EspaiSilenci.
Agustí Iglesias (Direcció General d’Afers Religiosos, Catalunya): Dades del baròmetre 2023.
Anna Massallé (Direcció General d’Afers Religiosos, Catalunya): El mapa religiós a Catalunya. L’evolució del mapa religiós en els darrers 20 anys.
Moderat per Roger Negredo.
Panels en CASTELLÀ PANEL IX (Aula B31)
Maria Carmen Fernández López / Dra. Verónica Israel Turim / Dra. Valentina Laferrara (Observatori Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Catalunya): Periodistas y religión: cobertura mediática del fenómeno religioso en Cataluña.
Giuseppe Andrea Vailati (Istituto Statale Italiano Comprensivo Di Barcellona. Montessori, Catalunya): La libertad en el cristianismo, entre conciencia y profesión de fe.
Chiara Fagone (Observatori Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Catalunya): “Te quiero con todas las fibras de mi ser”. Tres autoras italianas y ‘le leggi razziali’ fascistas: Elsa Morante, Natalia Ginzburg y Franca Valeri.
Moderat per Chiara Fagone.
13:00h – 14:30h Dinar (proporcionat a la cafeteria de la Facultat)
14:30h – 15:30h
Panels en ANGLÈS PANEL X (Aula B31)
Adrian Cristea (Dublin City University, Irlanda): Safeguarding Freedom of Religion & Belief through Interfaith Engagement.
Andrea Gagliarducci (Sophia Institute, Estats Units): Religious freedom as the key to European reconciliation.
Joby Sebastian Kappipparambil (Observatori Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Catalunya): Christians = Foreigners; recent religious attacks on Christians in India, a shift from Secular State into Hindu-Rashtra.
Andrew Zimmerman (Bruderhof, Àustria): Be Blameless and Innocent: A Century of Good Works In Spite of Persecution.
Moderat per Joby Sebastian Kappipparambil.
Panels en CATALÀ PANEL XI (Aula B33)
Josep Antoni Boix Ferrer (Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Catalunya): Procediment d’Avaluació Breu Inicial de l’Espiritualitat (EBI.Esp).
Albert Toledo (Facultat de Ciències Socials de Manresa UVic-UCC, Catalunya): Llibertat religiosa i món laboral.
Llorenç Olivé (Direcció General d’Afers Religiosos, Catalunya): Diversitat religiosa i serveis socials.
Pol Viñas Jiménez (Universidad de Barcelona, Catalunya): La Llibertat de Consciència a l’Era de l’Autenticitat: Secularització, Laïcitat i Creença.
Antoni Matabosch (GTER grup de treball estable de religions, Barcelona, Catalunya): Llibertat religiosa i llibertat d’expressió. Dimensions ètiques i jurídiques.
Moderat per Jordi Llisterri.
Panels en CASTELLÀ PANEL XII (Aula B23)
Susana Mangana (Universitat de Deusto, Espanya): Alianza Interreligiosa: Comunidades de Matriz Afro y Musulmanes Tejiendo el Tapiz de la Diversidad Religiosa en Uruguay.
Dra. Alicia Guidonet Riera (Fundació Migra Studium, Catalunya): La Aproximación al Lugar de Culto: Una Oportunidad Educativa.
Dr. Álex Escolà-Gascón (Universitat Pontifícia de Comillas, Espanya): ¿Existe evidencia potencial de conciencia después de la muerte a través de la IA generativa?
Dr. Daniel Esparza (Observatori Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Catalunya): Lo profético y lo utópico: el precio del populismo.
Moderat pel Dr. Daniel Esparza.
Panels en ANGLÈS PANEL XIII (Aula B21)
Dr. Peter Petkoff (University of Oxford, Regne Unit): – Religious Cultural Heritage and Sustainable Development – Reclaiming Sacred Spaces in Secular Societies.
Dr. Waldemar Cisło (Centre de Recerca sobre la Llibertat Religiosa de la Universitat Cardenal Stefan Wyszyński a Varsòvia): Christianity and the Polish situation of religious freedom.
Marcelo Dimentstein (Observatori Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Catalunya): “New” and “old” Jewish philanthropy and its impact in contemporary Jewish Europe.
Chantal Suissa Runne (Yalla! Foundation for Jews and Muslims, Països Baixos): Neighbours – Yalla Project.
Moderat per Marcelo Dimenstein.
15:30h – 16:30h
Panels en ANGLÈS PANEL XIV (Aula B31)
Dra. Elaine Veronica Wilson (New York University, Estats Units): Freedom and Force: Russian orthodox Christianity as weaponized culture.
Dimitrios Cavouras (Chatham House – Royal Institute of International Relations, Regne Unit): Bedouins and Monks at the God-trodden Mount Sinai.
Dr. M. D. Thomas (Institute of Harmony and Peace Studies, New Delhi, Índia): Inter-Religious Efforts in India.
Dra. Felicity Apaah (University of Ghana, Ghana): Betrayal Behind the Pulpit: An Analysis of Records on the Experiences of Dissident Ministers in Ghanaian Pentecostal Churches.
Moderat per Erifili Mikropoulou.
Panels en CATALÀ PANEL XV (Aula B33)
Jorge Twose (L’Organització Catalana de Trasplantaments, Catalunya): (Direcció General d’Afers Religiosos, Catalonia): Donació d’òrgans i tradicions religioses.
Verónica Castillo (Escoles FEDAC, Catalunya): TUtopia, narrativa i pràctiques per a comunitats educatives obertes al diàleg interreligiós.
Maria Gassiot Sandaran (Soka Gakkai d’Espanya, Catalunya): Trobades per a una revolució humana.
Dr. Miquel Seguró (Càtedra Ethos, Universitat Ramon Llull, Catalunya): Comunicació: Vulnerabilitat i relacionalitat com a fonament de la comunicació.
Sergio Arévalo Moyano / Jose Manuel Bobadilla Gómez (Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), Catalunya): Tecnodiversitat i diàleg interreligiós i interconviccional.
Moderat per Anna Gil Gispert.
Panels en CASTELLÀ PANEL XVI (Aula B23)
Joan Comas (National Spokesperson for Jehovah’s Witnesses, Espanya): Maltrato a minorías religiosas en los medios de comunicación: el caso de los Testigos de Jehová.
Dra. Victoria Vanessa Dos Santos Bustamante (Institut de Recerca Filosòfica i Religiosa, ZRS Koper, Eslovènia): Avatares digitales, religión y subjetividad: Una aproximación a los cuerpos virtuales y la identidad religiosa en el ciberespacio.
Laia Palos Rey (Observatori Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Catalunya): La materia de religión como un must de la educación postobligatoria: Un camino hacia cultivar la interioridad y la tolerancia.
Dra. Andrea Daza Tapia (Observatori Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Catalunya): El secreto mejor guardado de Caracas. Una aproximación preliminar a la Libertad Religiosa y de Conciencia en Venezuela.
Moderat per Laia Palos Rey.
16:30h Cerimònia de clausura (Aula B23)
Dr. Marc Polo. Degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna.
Carles Armengol. Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Dra. Giorgia Miotto. Directora General de la Fundació Blanquerna.
Dra. Miriam Diez. Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència
Ponents 2024
Durant més de tres dècades, Kristina Arriaga ha treballat en la defensa de la llibertat d’expressió i la llibertat de religió o creença com a membre de la delegació dels Estats Units davant la Comissió de Drets Humans de l’ONU, la Comissió de Drets Civils dels Estats Units i directora executiva d’un bufet d’advocats d’interès públic amb seu a Washington DC que defensa la lliure expressió de totes les tradicions religioses, des de l’atea fins a la zoroàstrica. En 2016, en reconeixement a la seva labor, va ser nomenada pel president de la Cambra de Representants dels Estats Units a la Comissió de Llibertat Religiosa Internacional dels Estats Units, on va ser elegida vicepresidenta. Durant els seus dos mandats, va representar els interessos dels Estats Units en la promoció de la llibertat religiosa a l’Iraq, l’Aràbia Saudita, Egipte, Jordània i altres països. Arriaga és actualment membre del Oversight Board, una entitat independent creada per Meta per a promoure la llibertat d’expressió mitjançant la presa de decisions independents i basades en principis en relació amb els continguts de Facebook, Instagram i Threads, i mitjançant l’emissió de recomanacions sobre la política de continguts de l’empresa Meta. Respectada acadèmica i defensora dels drets d’expressió reconeguda internacionalment, ha publicat dotzenes d’editorials, articles d’opinió i capítols de llibres sobre diversos temes i ha pronunciat conferències en nombrosos congressos acadèmics. Arriaga ha rebut el Premi a la Llibertat d’Expressió del Newseum i és una conferenciant molt sol·licitada sobre la intersecció de la llibertat d’expressió, la llibertat religiosa i de creences, la intel·ligència artificial i la moderació de continguts en plataformes de mitjans socials. Entre molts altres, ha aparegut en la BBC, MSNBC, C-Span, CNN, FOX i NPR.
Montserrat Gas Aixendri és Catedràtica a la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya (Barcelona). Doctora en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i en Dret Canònic per la Pontificia Università della Santa Croce (Roma). És membre del Panel d’Experts sobre la Llibertat de Religió o Creences a l’Office for Democratic Institutions and Human Rights (ODIHR) de l’Organització per la Cooperació i la Seguretat des de 2019. Investigadora associada al Berkley Center for Religion, Peace and World Affairs (Universitat de Georgetown) el 2014; i a la Facultat de Dret de la Universitat Hebrea de Jerusalem el 2017 amb una Beca del Ministeri d’Universitats en el Programa Salvador de Madariaga. Investigadora convidada a la Universitat de Illinois (EUA), la Universidad de Los Andes (Xile), la Universidad Católica de Valparaíso (Xile), la Universidad Austral (Argentina), l’Alma Mater Studiorum Università di Bologna (Itàlia). Ha publicat set llibres com a autora, coautora o editora, i més de vuitanta assajos en capítols i articles en revistes d’impacte. Darreres publicacions: Autodeterminazione di genere e registri sacramentali della Chiesa cattlica (Ius Ecclesiae 2024); El impacto de la perspectiva de género en el Mandato especial de Naciones Unidas sobre libertad de religión o creencias (Quaderni di Diritto e Politica Ecclesiastica, 2023); Advancing Gender Equality without Forfeiting Religious Autonomy: Squaring the Circle? (Review of Faith & International Affairs, 2022); Teaching Catholicism in Public Schools in Spain: the Declaration of Suitability at the Intersection of Religious Autonomy and State Neutrality (British Journal of Religious Education, 2022); La aplicación del principio de igualdad de género a las entidades asociativas de la Iglesia católica. Conflictos reales y falsos conflictos (Ius Canonicum 2022). La seva recerca recent es centra en l’estudi de l’autonomia religiosa i la intersecció entre la llibertat religiosa i la igualtat de gènere.
El rabí Alex Goldberg és un distingit advocat, capellà i estimat activista dels drets humans, que actualment exerceix com a degà del Col·legi de Capellans i Capellà Coordinador de la Universitat de Surrey, l’únic rabí que ocupa tal càrrec a Europa. En la universitat, supervisa el Centre de Vida Religiosa i Creences en quatre seus de dos campus, dirigint un equip divers de 25 persones de 8 confessions diferents. La influència del rabí Goldberg s’estén més enllà del campus, ja que presideix la Xarxa de Fe de l’Associació Anglesa de Futbol i és cofundador de l’organització CCJO René Cassin, que promou els drets universals. En particular, la seva defensa va donar lloc a referències als drets col·lectius/grupals en un instrument jurídic de l’ONU adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en 2005. Ha estat cap de delegació al Consell de Drets Humans de l’ONU durant més d’una dècada, donant forma a la legislació internacional relativa a l’accés dels grups a la justícia. A més, el rabí Goldberg és una veu familiar en la BBC, copresentant un programa de ràdio i contribuint a Pause For Thought a BBC Ràdio 2 des de 2017. Les seves contribucions en programes com Rabbi School Diaries i la seva participació en la Conferència de Religió i Ètica de la BBC subratllen el seu compromís amb el foment del diàleg i el canvi positiu.
La Rev. Dra. Helen Hall, professora associada de la Universitat de Nottingham Trent, aporta a la seva funció la seva polifacètica experiència. La seva recerca, centrada en el Dret, la Religió i les Creences, s’estén a diverses àrees, entre elles la Responsabilitat Civil, la Família, el Dret Públic i els Drets Humans. L’enfocament interdisciplinari de Hall abasta l’antropologia i la història, la qual cosa reflecteix el seu compromís amb la comprensió holística. Les seves activitats acadèmiques s’entrellacen a la perfecció amb la seva labor de defensa, la qual cosa amplifica el seu impacte en la societat. L’exploració de la Dra. Hall de la intersecció entre teologia, ètica i activisme social no sols desafia el pensament convencional, sinó que també informa la política i la pràctica en els àmbits jurídic i social. A més de les seves contribucions acadèmiques, la Dra. Hall participa activament en iniciatives comunitàries, encarnant el seu compromís amb la justícia social. La seva defensa dels marginats i privats de drets transcendeix les fronteres disciplinàries, fomentant la col·laboració i el diàleg entre les diverses parts interessades. Com apassionada defensora del diàleg interreligiós, la Dra. Hall reconeix el potencial transformador de la cooperació per sobre de les divisions religioses. A través dels seus esforços, ha forjat connexions, facilitat l’enteniment i creat espais per a l’intercanvi significatiu, enriquint tant el discurs acadèmic com l’harmonia social.
El P. Dr. Philip Larrey ocupa càrrecs de prestigi tant en el sacerdoci catòlic com en el món acadèmic, sent professor de filosofia al Boston College. La seva influència s’estén fins al Vaticà, on ocupa la prestigiosa Càtedra de Lògica i Epistemologia de la Pontifícia Universitat Lateranense, a més de ser Degà del Departament de Filosofia. La recerca del Pare Larrey se centra en l’impacte transformador de l’era digital, explorant la intricada relació entre tecnologia i societat. Les seves perspicaces anàlisis queden patents en aclamades publicacions com a Futuro ignot (IF Press) i Connected World (Penguin), que ofereixen profundes reflexions sobre la dinàmica de la societat contemporània i l’evolució de la interacció humana en un món cada vegada més digitalitzat. El P. Larrey també és conegut per la seva exploració pionera de les implicacions filosòfiques de la intel·ligència artificial. Més enllà de les seves activitats acadèmiques, el P. Larrey assumeix un paper de lideratge com a president de Humanity 2.0. Aquesta visionària organització fomenta la col·laboració intersectorial, reunint les parts interessades dels àmbits públic, privat i religiós per a abordar els urgents reptes que dificulten el creixement humà.
Premis 2024
Segon Premi al millor Treball Final de Grau (TFG) sobre Llibertat Religiosa i de Consciència
La Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència convoca el Segon Premi de Treballs Finals de Grau (TFG) en l’àmbit de la Llibertat Religiosa i de Consciència.
Objectius
L’Objectiu d’aquest premi és conscienciar i sensibilitzar sobre el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència i els eventuals obstacles amb els quals es troba aquest dret. També pretén promoure la recerca i l’interès envers la temàtica dins de l’alumnat de Grau.
Participants
Es podran presentar a la convocatòria aquells Treballs de Final de Grau que s’hagin realitzat des del curs 2019-2020 a qualsevol centre universitari i que ja hagin estat avaluats.
Temàtica
La convocatòria està oberta a treballs que versin sobre la llibertat religiosa i de consciència. Per exemple, treballs que permetin visualitzar bones pràctiques o obstacles amb els quals es troba l’exercici d’aquest dret, tant a nivell local com internacional, entre d’altres.
Requisits del treball
- Es podran presentar i proposar treballs de qualsevol disciplina (dret, comunicació, filosofia, etc) sempre que la temàtica giri al voltant de la llibertat religiosa i de consciència.
- Els treballs acceptats poden haver utilitzat una metodologia quantitativa o qualitativa i poden tenir un caire empíric o teòric.
- La nota mínima obtinguda al treball ha de ser de 7.
- L’idioma del treball pot ser el català, castellà o anglès.
- El treball pot haver estat realitzat de manera individual o en grup.
Termini
El termini per presentar els treballs finalitza el 18 de maig de 2024.
Criteris d’avaluació
- Pertinença i rellevància del tema del treball.
- Contribució a l’estudi del dret a la llibertat religiosa i de consciència.
- Qualitat acadèmica.
- Rigor metodològic.
Tribunal avaluador
El tribunal estarà format per membres de la Càtedra de llibertat religiosa i de consciència i del seu Consell Assessor.
Premi
D’entre tots els treballs presentats, el millor TFG serà premiat amb 100 euros (subjectes a les respectives retencions fiscals vigents). En cas de que el treball hagi estat realitzat en grup, el premi es repartirà entre els integrants a parts iguals. També es farà entrega d’un Diploma acreditatiu. Els treballs premiats es presentaran en el Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa que tindrà lloc a Barcelona el 5 i 6 de juny de 2024.
Resolució
La resolució del Tribunal avaluador és inapel·lable i es publicarà a la pàgina web de la Càtedra. Tanmateix, es comunicarà al guanyador/a mitjançant el contacte amb el qual es presenti a la convocatòria.
Procediments per la presentació
- El treball s’ha de presentar en format PDF i de manera anònima, sense cap identificació sobre l’autor/a o tutor/a en cap pàgina del treball, a catedrallibertatreligiosa@blanquerna.url.edu.
- S’haurà de presentar l’expedient acadèmic o document oficial amb el qual es pugui acreditar la qualificació que s’ha obtingut al treball.
- Si es tracta d’un treball proposat per altri, en cas de ser premiat, es requerirà la documentació pertinent.
Segon Premi al millor Treball Final de Màster (TFM) sobre Llibertat Religiosa i de Consciència
La Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència convoca el Segon Premi de Treballs Finals de Màster (TFM) en l’àmbit de la Llibertat Religiosa i de Consciència.
Objectius
L’Objectiu d’aquest premi és conscienciar i sensibilitzar sobre el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència i els eventuals obstacles amb els quals es troba aquest dret. També pretén promoure la recerca i l’interès envers la temàtica dins de l’alumnat de Màster.
Participants
Es podran presentar a la convocatòria aquells Treballs de Final de Màster que s’hagin realitzat des del curs 2019-2020 a qualsevol centre universitari i que ja hagin estat avaluats.
Temàtica
La convocatòria està oberta a treballs que versin sobre la llibertat religiosa i de consciència. Per exemple, treballs que permetin visualitzar bones pràctiques o obstacles amb els quals es troba l’exercici d’aquest dret, tant a nivell local com internacional, entre d’altres.
Requisits del treball
- Es podran presentar i proposar treballs de qualsevol disciplina (dret, comunicació, filosofia, etc) sempre que la temàtica giri al voltant de la llibertat religiosa i de consciència.
- Els treballs acceptats poden haver utilitzat una metodologia quantitativa o qualitativa i poden tenir un caire empíric o teòric.
- La nota mínima obtinguda al treball ha de ser de 7.
- L’idioma del treball pot ser el català, castellà o anglès.
- El treball pot haver estat realitzat de manera individual o en grup.
Termini
- El termini per presentar els treballs finalitza el 18 de maig de 2024.
Criteris d’avaluació
- Pertinença i rellevància del tema del treball.
- Contribució a l’estudi del dret a la llibertat religiosa i de consciència.
- Qualitat acadèmica.
- Rigor metodològic.
Tribunal avaluador
El tribunal estarà format per membres de la Càtedra de llibertat religiosa i de consciència i del seu Consell Assessor.
Premi
D’entre tots els treballs presentats, el millor TFM serà premiat amb 100 euros (subjectes a les respectives retencions fiscals vigents). En cas de que el treball hagi estat realitzat en grup, el premi es repartirà entre els integrants a parts iguals. També es farà entrega d’un Diploma acreditatiu. Els treballs premiats es presentaran en el Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa que tindrà lloc a Barcelona el 5 i 6 de juny de 2024.
Resolució
La resolució del Tribunal avaluador és inapel·lable i es publicarà a la pàgina web de la Càtedra. Tanmateix, es comunicarà al guanyador/a mitjançant el contacte amb el qual es presenti a la convocatòria.
Procediments per la presentació
- El treball s’ha de presentar en format PDF i de manera anònima, sense cap identificació sobre l’autor/a o tutor/a en cap pàgina del treball, a catedrallibertatreligiosa@blanquerna.url.edu.
- S’haurà de presentar l’expedient acadèmic o document oficial amb el qual es pugui acreditar la qualificació que s’ha obtingut al treball.
- Si es tracta d’un treball proposat per altri, en cas de ser premiat, es requerirà la documentació pertinent.
Segon Premi a la millor Tesi Doctoral sobre Llibertat Religiosa i de Consciència
La Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència convoca el Segon Premi de Tesi Doctoral en l’àmbit de la Llibertat Religiosa i de Consciència.
Objectius
L’Objectiu d’aquest premi és conscienciar i sensibilitzar sobre el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència i els eventuals obstacles amb els quals es troba aquest dret. També pretén promoure la recerca i l’interès envers la temàtica dins dels estudiants de doctorat.
Participants
Es podran presentar a la convocatòria aquelles Tesis Doctorals que s’hagin defensat des del curs 2019-2020 a qualsevol centre universitari i que ja hagin estat avaluades.
Temàtica
La convocatòria està oberta a Tesis que versin sobre la llibertat religiosa i de consciència. Per exemple, treballs que permetin visualitzar bones pràctiques o obstacles amb els quals es troba l’exercici d’aquest dret, tant a nivell local com internacional, entre d’altres.
Requisits
Es podran presentar investigacions de qualsevol disciplina (dret, comunicació, filosofia, etc) sempre que la temàtica giri al voltant de la llibertat religiosa i de consciència. L’idioma del treball pot ser el català, castellà o anglès.
Termini
El termini per presentar les Tesis finalitza el 18 de maig de 2024.
Criteris d’avaluació
- Pertinença i rellevància del tema del treball.
- Contribució a l’estudi del dret a la llibertat religiosa i de consciència.
- Excel·lència acadèmica.
- Rigor metodològic.
Tribunal avaluador
El tribunal estarà format per membres de la Càtedra de llibertat religiosa i de consciència i del seu Consell Assessor.
Premi
La millor Tesi doctoral serà premiada amb 300 euros (subjecte a les respectives retencions fiscals vigents) i es farà entrega d’un Diploma acreditatiu. Els treballs premiats es presentaran en el Congrés sobre Llibertat Religiosa que tindrà lloc a Barcelona el 5 i 6 juny de 2024.
Resolució
La resolució del Tribunal avaluador és inapel·lable i es publicarà a la pàgina web de la Càtedra. Tanmateix, es comunicarà al guanyador/a mitjançant el contacte amb el qual es presenti a la convocatòria.
Procediments per la presentació
La tesi doctoral s’ha de presentar a catedrallibertatreligiosa@blanquerna.url.edu. S’haurà de presentar el document oficial amb el qual es pugui acreditar la qualificació que s’ha obtingut a la tesi.
Notícies relacionades 2024
Blanquerna reivindica la llibertat religiosa com a indicador del grau de llibertat d’una societat
“L’Església ha avançat, sense imposicions externes, pel que fa a la igualtat de gènere”
“La llibertat religiosa protegeix tothom, creients i no creients”
Comité organitzador
Alba Sabaté Gauxachs
Alex Ventura
Anna Gil
Carme Navas
Chiara Fagone
Daniel Esparza
Daniel Ortín
David Gisbert
Erifili Mikropoulou
Lana Kazkaz
Miriam Diez
Núria Pujol
Paula Zwerink
Pilar Baradat
Roger Negredo
Valentina Laferrara
Verónica Israel